L’Espai Boqueria ha acollit avui la conversa ‘Menjant amb Manuel Vázquez Montalbán’ amb Àlex Martín Escribà, docent, escriptor i  crític literari especialitzat en novel·la negra i Daniel Vázquez Sallés, escriptor, periodista especialitzat en crònica gastronòmica i cinematogràfica i fill de Manuel Vázquez Montalbán. L’activitat s’emmarca en la celebració de la 19a edició festival literari ‘BCNEgra’, que entre el 5 i l’11 de febrer porta aquest gènere literari a la ciutat sota el lema “Espies com nosaltres”. 

Durant la conversa, els autors ens han endinsat en la gastronomia a l’obra de Manuel Vázquez Montalbán i la seva influència a la novel·la negra mediterrània. I és que, segons Vázquez, la relació entre la gastronomia i la novel·la negra ve de molt lluny i, en el cas del seu pare, el va acompanyar durant tota la seva vida: “Menjant sempre acabava traient allò que volia dels seus personatges i els humanitzava”. Martín explica que  “llegint les novel·les de Montalbán sempre ens entra molta gana, perquè la gastronomia era una via d’identitat, un tret molt important per definir els personatges”.   

Segons Vázquez, el seu pare sempre explicava que quan era petit sortia al balcó a olorar l’aroma del pollastre i que  per a ell, el ‘rosebud’ - instant de la infantesa al que vols tornar perquè  vas ser molt feliç- era sortir al balcó i veure la seva mare arribant amb una paperina d’olives i pa bo. Ja des de petit, la gana va despertar en Vázquez Montalbán una gran passió pel món de la cuina de la gastronomia. “Sentia passió per la cuina tradicional, però també per la nova cuina: com els seus personatges, combinava la tradició i la novetat”. 

En l’univers de Pepe Carvalho - protagonista de 18 novel·les, 30 relats i diversos llibres de cuina - la gastronomia va tenir un paper molt rellevant en la construcció del personatge. I és que, aquesta obsessió per la gastronomia prové de la gana que tant l’autor com el personatge van passar durant la postguerra. 

I Carvalho sabia que l’art del menjar és universal. Martín destaca que era tan summament important que, quan parlava de cuina, la trama policíaca s’aturava. I no només a Barcelona, perquè Carvalho era un detectiu viatger que aprofitava els seus viatges, com a Bangkok o Buenos Aires per explorar el menjar. “Sempre hi ha una identificació cuilinària allà on van”, explica Martín. 

Ambdós autors han coincidit a destacar que la gastronomia catalana és molt rica, i ha tingut molta capacitat inventiva, com amb la creació del mar i muntanya o el simple pa amb tomàquet. 

Finalment, Vázquez ha reconegut que per conèixer una ciutat el primer que s’ha de fer és anar al mercat, i que els plats preferits del seu pare eren el bacallà i l’arròs de verdures amb bacallà sec.